1. Projecte Nius. Estudi d’ocells forestals mitjançant caixes niu

L’entorn forestal de la Serra de Galliners, està sotmès a diverses pressions. Una de les més importants és l’acció del foc que, segons els seus períodes de recurrència, pot determinar en gran mesura l’estructura de bosc que hi trobem.

En aquests moments, la massa forestal present a la serra es troba força rejovenida i això es tradueix en una manca d’arbres grans, diàmetres dels arbres força petits i poca presència de cavitats naturals.

Això fa que molts dels ocupants secundaris de cavitats naturals, com ara les mallerengues (Parus sp), el raspinell (Certhia brachydactyla), i el xot (Otus scops) entre d’altres, tinguin una baixa disponibilitat de cavitats on nidificar.

En aquests casos, resulta molt útil instal·lar caixes niu, de diferents models, per tal d’adaptar-se a les necessitats vitals de les diverses espècies que les poden ocupar.

2. Què és el Projecte Nius?

El projecte Nius és una iniciativa de Sant Quirze del Valles Natura d'estudi dels ocells basada en la instal·lació de caixes niu i el posterior seguiment, mitjançant la seva adopció per part de persones de qualsevol edat. Hem realitzat un taller de construcció de caixes niu per a les espècies que s’han esmentat anteriorment.

Per a aquesta construcció, varem utilitzar fusta de palet, de manera que s’aprofita un subproducte d’aquesta indústria per a una iniciativa de gran utilitat en la conservació del medi natural.

3. A qui s'adreça?

A qualsevol persona o col·lectiu que, sense necessitat de tenir coneixements previs sobre els ocells, vulgui participar en aquest projecte d’adopció i seguiment, que està especialment pensat per a:

• Preferentment per infants i famílies.
• Persones de qualsevol edat que voldrien participar en projectes de seguiment d’ocells però que els seus coneixements bàsics d’ornitologia els frena de participar en projectes de major abast.
• Qualsevol ornitòleg que vulgui participar en l’estudi d’ocells.
• Centres educatius, en especial cicles superiors de l’Ensenyament Primari, Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i Batxillerat que vulguin utilitzar l’estudi dels ocells com una eina pedagògica.
• Entitats de caràcter cívic que vulguin participar en l’adopció i estudi dels ocells com una forma d’introduir-se en el coneixement de la natura.
• Gent gran i Casals d’Avis que vulguin participar en un projecte que a més d’aportar un coneixement a la societat, els potenciï l’activitat física i mental.

4. Objectius del projecte

• Apropar i sensibilitzar als nens, mitjançant un vincle de relació amb la natura. Incentivar el lligam de les persones amb les aus i potenciar el seu respecte.
• Sensibilitzar la ciutadania de la vàlua del patrimoni natural del seu entorn immediat. Impulsar la participació social en l’observació i conservació de la natural.
• Millorar la biodiversitat d’espècies, oferint un lloc on nidificar.
• Actuar contra plagues i insectes que poden comportar problemes per la població mitjançant els ocells que habiten les caixes. Al ser insectívors, esdevenen veritables insecticides naturals per al medi ambient.
• Disposar de dades útils a l’hora de definir les mesures de gestió i protecció de les diferents espècies d’ocells presents.

5. Què és una caixa niu i quin és el seu funcionament ?

Una caixa niu és una estructura artificial que pot ser utilitzada pels ocells que fan niu a les cavitats dels arbres o de les roques. Les caixes niu es col·loquen per a diverses espècies d’ocells més o menys amenaçades i beneficioses per l’home (mallerengues, picasoques blaus, colltorts, raspinells, papamosques, pit-roigs, xots, mussols, gamarussos, xoriguers, gaigs blaus, puputs, xixelles, etc.), però sovint també les ocupen altres ocells oportunistes que podrien nidificar perfectament en altres llocs (pardals o estornells principalment).

S’ha de tenir ben present que la col·locació de caixes niu no és una solució definitiva per protegir aquestes espècies, tot i que la seva utilització pot ser útil per afavorir la seva supervivència.

El manteniment d’uns boscos en bon estat de salut (afavorint la presència d’arbres vells, sistemes d’explotació sostenible, actuacions encaminades a la prevenció dels incendis, etc.) són l’únic sistema eficaç per assegurar la supervivència d’aquests ocells.

6. Quina és la utilitat de les caixes niu?

Les caixes resulten molt vàlides a tres nivells:

• Conservació: la seva instal·lació en el medi forestal resulta molt interessant per diverses espècies d’ocells de bosc que les ocupen per nidificar i com a refugi nocturn durant els mesos d’hivern. Això és especialment interessant en masses arbrades com les de la Serra de Galliners, amb diàmetres d’arbre petits i un gran dèficit de cavitats naturals.
• Educació ambiental: el seguiment que se’n pot fer durant l’època de cria (març - juny) apropa molt la biologia i cicle vital d’aquestes espècies a la gent i resulten una gran eina per aprendre.
• Recerca: donada la proximitat que aporta el seguiment de les caixes niu durant la reproducció, es poden anar anotant una sèrie de paràmetres, que posteriorment són tractats i analitzats, aportant informació molt important sobre els aspectes reproductors d’aquestes espècies.

7. Com construir una caixa niu

La construcció de caixes niu és relativament senzilla i proporciona grans satisfaccions. Les caixes niu es poden construir amb diversos materials. La fusta és, sens dubte, el més assequible, el més natural i el més senzill de treballar. Mai s’hauria d’utilitzar llaunes o pots de plàstic perquè, amb el nostre clima, es converteixen en veritables forns quan les temperatures són elevades.

Hi ha un gran nombre de models de caixes adaptats a les diferents espècies, hàbitats i gust dels constructors i no cal obsessionar-se amb les mides. Pel que fa als diàmetres d’entrada de les obertures si que cal ser molt estricte si es vol que sigui una espècie determinada la que utilitzi la caixa.

Si és possible, s’han d’intentar reutilitzar fustes ja que d’aquesta manera no augmentarà la demanda de fusta que provocaria la desaparició d’arbres amb cavitats. Mai no s’han d’utilitzar conglomerats o altres fustes que es facin ràpidament malbé amb l’aigua

8. Instal·lació de les caixes niu

Les caixes niu s'instal·len ajudats per una perxa, una escala o ambdues coses i deixant una separació mínima entre elles de 50 a 80 metres.

Es situaran en una branca lateral d’un arbre (penjada) o al tronc principal (lligada), sempre situada de 2 a 8 metres sobre el terra (alerta si la zona és freqüentada, perquè les caixes a menys de 3 metres d’alçada sovint desapareixen per robatori o són víctimes de vandalisme). Cal vigilar que l’orifici d’entrada quedi el màxim allunya’t possible del tronc principal de l’arbre o d’altres branques que podrien facilitar l’accés als depredadors (genetes, mosteles, rates, gats, …).

El punt escollit no ha d’estar ni exposat al sol tot el dia (les temperatures a d’interior de la caixa arribarien a ser massa elevades), ni situat en una zona massa freda i humida. També s’ha d’evitar que la caixa niu quedi suspesa sobre un riu o riera, perquè quan els pollets abandonin el niu podrien caure-hi i ofegar-se.

9. Manteniment

És imprescindible assegurar-se que les caixes-niu que s’hagin instal·lat es mantinguin en bon estat, sinó poden convertir-se en veritables trampes per als seus ocupants.

Cada hivern es revisaran les caixes per a netejar-les (treure els nius vells per evitar col·lapsar-les i eliminar paràsits) i comprovar que no tinguin desperfectes (principalment problemes amb la teulada i que es desclavin els laterals).

Si es tracta d’una caixa niu lligada al tronc d'un arbre, es deslligarà i es tornarà a lligar per assegurar el bon estat de la subjecció i evitar lesionar l’arbre.

10. Ocupació

Les caixes niu per a insectívors ja han d’estar col·locades al febrer que és quan comencen a buscar lloc per a nidificar les principals espècies que les ocupen.

A finals de febrer i durant el març les mallerengues van fent el niu amb molsa, pèls, pinassa, etc. a d’interior de les caixes.

Des de principis d’abril hi covaran els ous les mallerengues carboneres, les blaves i les emplomallades.

A mitjans d’abril es pot controlar fàcilment l’ocupació de les caixes observant les contínues entrades i sortides dels adults que porten menjar als polls durant la vintena de dies que dura la criança.

Les segones postes de les mallerengues i les postes de reposició (quan és perd la primera per qualsevol causa), fan que puguem tenir caixes niu ocupades fins a principis de juliol. A partir d’aquesta data acostumen a quedar buides.

Tot i això, és interessant deixar-les penjades durant l'hivern perquè són utilitzades com a refugi per a passar les nits més fredes.