L’oreneta vulgar, una espècie en declivi.
Símbol del deteriorament del paisatge i del nostre entorn vallesà.
L’oreneta vulgar freqüenta una gran varietat d’hàbitats.
No obstant això mostra una clara preferència pels ambients agraris, especialment aquells sotmesos a pasturatge extensiu i usos tradicionals.
És en les edificacions veïnes a aquests ambients, on construirà laboriosament els seus nius de fang, en granges, masos, cases de camp, pobles o urbanitzacions de perifèria.
Malgrat que actualment no és considera una espècie amenaçada,
la seva població ha baixat en un 30% en l’última dècada.
Les causes de la regressió que pateix l’oreneta comuna, cal buscar-les en un cúmul de factors:
- Pel ús intensiu d’insecticides i altres agents químics al camp, els quals minven el seu potencial reproductor alhora que eliminen el seu principal aliment: els insectes.
- Modificació del paisatge i canvi dels usos del sòl. De paisatge agrícola a paisatge urbà i industrial.
- L’abandó de l’espai rural, amb la consegüent ruïna de moltes edificacions.
- La manca de llocs adequats per nidificar en els edificis moderns.
- L’escassetat de materials (fang) per construir el niu en algunes zones urbanes.
- La persecució directa per part de l’home.
- L’eliminació deliberada de nius amb l’excusa que embruten.